En aquest apartat de la nostra web hi pots trobar textos que poden ser útils per a començar una reflexió, una diàmica de grup, un joc, per a fer un bon dia o un bona nit, o simplement per a entretenir a la canalla en un dia plujós. Si trobeu altres textos que creieu que poden ser útils o interessants, no dubteu en enviar-nos un comentari explicant-nos’ho. Podeu llegir l’inici dels textos, o un abstracte, si us agraden i creieu que poden ser útils, podeu també descarregar-vos-els en format pdf.
-CARTA D’UN NEN A TOTS ELS PARES DEL MÓN
NO em donis tot el que et demani. De vegades només demano per veure
fins a quant puc aconseguir.
NO em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi
també, i jo no vull fer‐ho.
NO em donis sempre ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em
demanessis les coses jo ho faria mes ràpid i més de gust.
Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dóname’l,
però també si és un càstig.
[continua…]
-COMPARTIR!
Aquesta és una història real, viscuda a Suïssa, en un restaurant autoservei
Una senyora de setanta cinc anys, agafa una tassa i li demana al cambrer que li
ompli de caldo. Després s’asseu en una de les taules del local.Però tot just s’ha
assegut, s’adona que s’ha descuidat el pa. S’aixeca i es dirigeix a agafar un panet
per menjar‐se’l amb el caldo, i torna al seu lloc.Sorpresa ! Davant de la seva tassa
de caldo s’hi troba assegut un magrebí, que està menjant sense immutar‐se.Això
és massa ! ‐ pensa la senyora, ‐ però no em deixaré robar!I dit i fet, parteix el
panet a bocins i els tira dins la tassa que tenen al davant el magrebí i ella, i hi
posa també la cullera.El magrebí, complagut, somriu. Prenen una cullerada
cadascú fins acabar‐se la sopa, tot en un absolut silenci.Acabada la sopa, el
magrebí, s’aixeca, s’acosta a la barra i torna amb ungran plat d’spaghettis i
…[continua…]
-DISCURS D’EN LUTHER KING
Avui, quan en el món és negra nit, en l’esperança que em
dóna la Bona Nova, crido ben fort la meva fe en el futur de la
humanitat.
No vull creure que les circumstàncies actuals dispensin els
homes de fer una terra millor.
No vull creure que l’ésser humà només és un bri de palla que
el corrent de la vida fa boleiar i que no pot influir en res en el
curs dels esdeveniments.
No vull compartir l’opinió dels qui pretenen que l’home és
captiu de la nit sense estrelles del racisme i de la guerra, que
l’aurora radiant de la pau i de la fraternitat no serà mai una
realitat.
No vull fer meva la predicació cínica dels qui diuen que els
pobles davallaran l’un rere l’altre en el terbolí del
militarisme cap a l’infern de la destrucció termonuclear. [continua…]
-EL GRAN DICTADOR:
Ho sento, però jo no vull ser un emperador, aquest no és el meu
ofici. No vull governar ni conquistar a ningú, sinó ajudar a tots si fos
possible: jueus i gentils, blancs o negres. Tenim que ajudar‐nos els
uns als altres. Els éssers humans som així, volem fer feliços als
demés, no fer‐los desgraciats. No volem odiar, ni menysprear a ningú.
En aquest món hi ha lloc per tothom. La bona terra és rica i pot
alimentar a tots els éssers.
El camí de la vida es lliure i maco, però l’hem perdut. La cobdícia
ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d’odi, ens ha empentat
fins la misèria i les matances. [continua…]
-EL SOLDAT FERIT
Durant la Gran Guerra, un soldat va caure greument ferit al camp de
batalla. Va passar moltes hores ferit al terra, però per allà no passava
ningú. Finalment, un coronel hi va passar, seguit d’uns quants suboficials.
Un sergent va veure que aquell home encara era viu, i li va dir al coronel:
‐ Senyor, aquí hi ha un home que encara es belluga.
El coronel se’l va mirar, i en veure les seves ferides, va dir:
‐ No cal que fem res. Aquest home ja no serveix per lluitar.
Deixem‐lo aquí.
Més tard, va passar un grup de soldats, entre els quals hi havia el metge de
la unitat. Un d’ells se’n va adonar que l’home era viu, i va anar a cridar al
doctor.
‐ Doctor, doctor!! Aquest home encara és viu!!
El doctor el va examinar, però en veure aquelles ferides tan lletges digué:… [continua…]
-ESPERANÇA:
La meva petita esperança
és aquella que es lleva cada matí.
La meva petita esperança
és aquella que diu bon dia al pobre i a l’orfe.
La meva petita esperança
és aquella que s’acotxa cada vespre
i es lleva cada matí
i passa, en veritat, molt bones nits.
[continua…]
-ESTÀS A PUNT?:
Estàs a punt per oblidar el que has fet pels altres
i fer memòria de tot el que els altres han fet per
a tu?
Estàs a punt per no fer cas d’allò que el món et deu
i pensar en tot allò altre que tu deus al món?
Estàs a punt per posar els teus drets en últim lloc,
els teus deures al mig,
i les oportunitats de fer alguna cosa més que el
teu deure, en primer lloc?
Estàs a punt de veure que el teu germà és tan real
com tu,
i esforcar‐te per anar més enllà del seu rostre i
arribar‐li al cor? [continua…]
-GENERAL, EL TEU TANC:
General, el teu tanc és un
vehicle poderós. Pot
abatre un bosc i masegar
cent homes. Però té un
defecte: Necessita un
conductor.
General, el teu bombarder
és potent. Vola més que la
tempesta i aguanta més
que un elefant. Però té un
defecte: Necessita un
mecànic.
General, l’home és molt
útil. Pot volar i pot matar.
Però té un defecte: Pot
pensar.
Bertolt Brecht (Poemes i Cançons)
-JO HE SOMIAT-MARTIN LUTHER KING:
Jo he somiat
que els homes, un dia, s’aixecaran i comprendran d’una vegada
que han estat fets per viure junts com a germans.
Jo he somiat aquest matí
que, un dia, cada negre d’aquest país,
cada home de color de qualsevol lloc del món,
serà jutjat per la seva vàlua personal
i no pel color de la seva pell,
i que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana. [continua…]
-SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU:
He somniat que un matí tots ens alçaríem amb moltes ganes d’ajudar‐nos, de
treballar junts… d’estimar‐nos.
He somniat que tindria cada dia més amics, que faria les coses més ben fetes i
que també estimaria altra gent.
He somniat que un dia colliria moltes flors i les plantaria a casa meva.
He somniat que creix una nova generació amb més pau.
He somniat que un dia viurem units i somriurem feliços, plens de vida i amor. [continua…]
-UN MÓN NOU – ENRIC FONT (14 ANYS):
D’un món espatllat,
brolla l’esperança:
una flama que cors agermana,
per millorar la raça humana.
Som els joves que no ens conformem
i canviar el món volem.
Perquè la llibertat, la pau i l’amor
no sols siguin paraules, lluitarem
i no defallirem.
Volem que la gent s’aturi a mirar una flor,
observar l’alba,
escoltar el cant d’un ocell,
la rialla d’un infant. [continua…]
-PROPOSTA:
Una de les lectures més emprades de la història, per a començar xerrades, dinàmiques, i per a fer reflexionar, gent de totes les edats, ha estat “El petit príncep”, d’Antoine de Saint-Exupéry, 1943. Proposo que us feu amb un exemplar, que podreu trobar en totes les biblioteques del món, i hi feu una ullada. En tots els capítols hi ha textos que us poden servir d’ajuda per a tractar algún tema.
